Després de molts anys de coure amb llenya, obro una part d’aquest procés a un grup molt reduït de persones.

Per a mi, la cuita amb llenya mai no ha estat només una qüestió d’arribar a una temperatura o seguir un procediment prefixat. És una manera d’escoltar, observar, esperar, llegir el que està passant a dins del forn i, a poc a poc, a aprendre a comunicar-se amb el foc. El meu gran mestre.

Només quatre persones per formar part de la preparació i la cuita: treballant, observant, alimentant el foc i acompanyant les llargues hores al voltant del forn.

És una aproximació que demana un cert compromís amb el procés. No cal tenir experiència prèvia en cuita amb llenya, però sí familiaritat amb la ceràmica i, sobretot, disposició a ser-hi plenament present.

El que compartiré tampoc és un mètode. Sóc autodidacta, i gairebé tot el que sé ha vingut de fer, equivocar-me, observar i tornar al foc una vegada i una altra.

L’aprenentatge, aquí, es dona sobretot en silenci: observant, escoltant i començant a establir una conversa amb el foc.

La càrrega i la descàrrega són parts opcionals del procés, tot i que recomano assistir-hi en la mesura del possible. També formen part d’entendre la cuita en la seva totalitat.

Cada participant pot portar fins a 3 peces per coure, doncs l’ajudarà a entendre la seva transformació. Cal tenir en compte que la cuita és fortament reductora, i això canvia radicalment l’aspecte de les pastes i els esmalts en comparació amb una cuita en un forn elèctric.

Mida màxima aproximada per peça: 15 × 15 cm
Argila: qualsevol argila d’alta temperatura ja bescuitada
Esmalt: esmalt d’alta temperatura